Els efectes d’una epidèmia sobre la vida social i artística al segle XVII

La Pesta arribà a Europa provinent de la Xina devers l’any 1340 amb els mercaders de la Ruta de la seda. Aquell primer episodi fou especialment devastador acabant amb la vida de 50 milions de persones d’arreu del continent. La pesta persistí durant segles amb aparicions de nous focus.

El desconeixement sobre la transmissió i el tractament de la malaltia feien que fos molt difícil controlar la seva propagació i recuperar la normalitat social. El comerç i els actes públics romanien paralitzats i les restriccions socials convertien les ciutats confinades en escenaris de la desolació.

Els ciutadans quedaven immersos en el pessimisme més fatal i sovint s’entregaven desesperadament a les pregàries. És quan considerem aquest fet que prenen valor les produccions artístiques de l’època: a més de procurar donar esperança al poble, retraten l’angoixa i la por que se sentia als carrers i dins les cases. Les peces del programa MIASMA són obres sacres de tres autors que, precisament, moriren infectats en aquest desastre milanès de 1630.

A més de presentar-ne la música, el nostre concert descriu com es visqué el duríssim episodi amb les intervencions d’un actor que, entre les peces, encarnarà diferents testimonis de la crisi tot explicant-nos les seves històries i sentiments.

Obres de G. B. Fontana, G. P. Cima i D. Castello