La comunió entre la música de J. S. Bach i la dansa en un context contemporani

Les suites de danses barroques estan compostes per danses destinades a fer ballar a cortesans i vilatans. En alguns casos, però, els compositors utilitzaven les danses per donar forma i caràcter a les seves composicions musicals, sense pensar necessàriament que acabessin sent ballades.

Les Suites per a violoncel sol de J. S. Bach representen un dels pilars del repertori violoncel·lístic. Malgrat, en general, ser coneixedors del que significava la suite de danses en el context de l’època barroca, massa sovint no es té l’experiència pràctica per conèixer les veritables característiques de cadascuna d’elles, fet que per l’intèrpret suposa un afegit de coherència i lògica musical per a la seva interpretació.

Aquest és el resultat d’un procés de treball i fruït del qüestionament i hipòtesi des d’un prisma històric tant a nivell de dansa com de pràctica instrumental, integrant així mateix, la dimensió del nostre context contemporani.

La comunió de la interpretació d’aquestes peces tan populars entre el violoncel barroc i la dansa barroca per part de dos intèrprets especialitzats en l’estil de la interpretació històrica proposa una vivència musical que cerca l’original i la inherent naturalitat entre el gest musical i visual. La dansa il·lustra la reeiximent original de la música i el conjunt emmena una nova dimensió al delit d’aquesta obra mestra i íntima de Bach.