El Pallars és una immensa orquestra de pau i natura. El seu cel blau, ple de ramats de núvols blancs, sembla que no es cansi d’escoltar les melodies dels rius que bateguen i salten, de les mil i una aus que, com una secció de corda, no deixen mai d’afinar el seu cant.

Els colors, els rius, els llacs, els prats i el vent composen una solemne barreja de percussió i só. Els seus capvespres d’estiu i els seus cabells blancs de neu a l’hivern donen una pau que sols la pot fer sentir l’ànima d’un adaggio.

Rialp, com ja va dir el poeta, és una petita capsa de música on sembla voler-se arremansar al millor de les melodies del Pallars. Però Rialp i el seu Festival de Música són també un miracle que es produeix any per any, gràcies al treball constant, ignorat i intens, d’unes dones i uns homes que per estima el seu país, han sabut posar-li la millor de les partitures.

Tots els que som testimonis d’aquest afany anual i diari, tenim un deute d’agraïment amb aquest Festival. Duete que difícilment podrem pagar, donat que ens el fan més gran cada any. Gràcies per aquest immens regal, perquè pogué sentir la bona música de Rialp és apropar-se al Cel.

F. Sapena Grau